Dues versions de la mateixa història...

Com ja sabreu una història es pot contar de moltes maneres. Penseu si no en alguna vegada que hagueu fet alguna malifeta als vostres germans i els vostres pares us hagin demanat que els hi expliqueu que ha passat. De ben segur que la vostra versió, la vostra visió de la història, i la del vostre germà o germana eren prou diferents. Doncs bé, això és el que us demano que feu amb el conte de "La Caputxeta Vermella", que en feu una versió diferent, que capgireu la història, que conteu el que ningú ha contat,... Segur que us sortiran unes històries molt interessants.

Aquí teniu un altre exemple del que es pot fer. Sempre ens han contat el conte desde la visió de la Caputxeta, una nena molt bona, molt bona, que es troba amb un llop molt i molt dolent, però... i si resulta que la caputxeta no era tan bona ni el llop tan dolent...?

EL LLOP CALUMNIAT, Lief Fearn

"El bosc era la meva llar. Jo vivia allà i m'agradava molt. Sempre intentava mantener-ho ordenat i net. Un dia assolellat, mentre estava recollint les escombraries deixades per uns turistes vaig sentir uns passos. Em vaig amagar darrere d'un arbre i vaig veure arribar a una nena vestida d'una manera molt divertida: tota de vermell i el seu cap cobert, com si no volguessin que la veiessin. Caminava feliç i va començar a tallar les flors del nostre bosc, sense demanar permís a ningú, potser ni se li va ocórrer que aquestes flors no li pertanyien. Naturalment, em vaig posar a investigar. Li vaig preguntar qui era, d'on venia, on anava, al que ella em va contestar, cantant i ballant, que anava a casa de la seva àvia amb una cistella plena de menjar. Em va semblar una persona honesta, però estava al meu bosc tallant flors. De sobte, sense cap remordiment, va matar un mosquit que volava lliurement, ja que el bosc també era per a ell. Així que vaig decidir donar-li una lliçó i ensenyar-li lo seriós que és entrar al bosc sense anunciar-se abans i començar a maltractar als seus habitants.

La vaig deixar seguir el seu camí i vaig córrer a la casa de l'àvia. Quan vaig arribar em va obrir la porta una simpàtica velleta. Li vaig explicar la situació i ella va estar d'acord en que la seva néta mereixia una lliçó. L'àvia va acceptar romandre fora de la vista fins que jo la cridés i es va amagar sota el llit.

Quan va arribar la nena la vaig convidar a entrar al dormitori on jo estava estirat vestit amb la roba de l'àvia. La nena va arribar acalorada, i em va dir alguna cosa desagradable sobre les meves grans orelles. He estat insultat abans, així que vaig tractar de ser amable i li vaig dir que les meves grans orelles eren per escoltar millor.

Ara bé, la nena m'agradava i vaig tractar de prestar atenció, però ella va fer una altra observació insultant sobre els meus ulls sortits. Comprendran que vaig començar a sentir-me enfadat. La nena mostrava una aparença tendra i agradable, però començava a caure antipàtica. No obstant això vaig pensar que havia de posar l'altra galta i li vaig dir que els meus ulls m'ajudaven a veure-la millor. Però el seu següent insult sí em va fer enfadar. Sempre he tingut problemes amb els meus grans i lletjos dents i aquella nena va fer un comentari realment groller.

Reconec que vaig haver haver-me controlat, però vaig saltar del llit i vaig grunyir, ensenyant-li tota la meva dentadura i cridant-li que era així de gran per menjar-me-la millor. Ara, pensin vostès: cap llop pot menjar-se una nena. Tothom ho sap. Però aquesta nena va començar a córrer per tota l'habitació cridant mentre jo corria darrere seu tractant de calmar-la. Com tenia posada la roba de l'àvia i em molestava per córrer la vaig treure, però va ser molt pitjor. La nena va cridar encara més. De sobte la porta es va obrir i va aparèixer un llenyataire amb una destral enorme i afilada. Jo el vaig mirar i vaig comprendre que corria perill, així que vaig saltar per la finestra i vaig escapar corrent.

M'agradaria dir-los que aquest és el final del conte, però desgraciadament no és així. La àvia mai va explicar la meva part de la història i no va passar molt temps sense que corregués la veu que jo era un llop dolent i perillós. Tothom va començar a evitar-i a odiar-me.

Desconec que li va passar a aquella nena tan antipàtica i vestida de manera tan rara, però si els puc dir que jo mai vaig poder explicar la meva versió. Ara ja la coneixen ... "